El professor Antoni Pérez-Poch és l’impulsor del Barcelona ZeroG Challenge [Foto: Antoni Pérez-Poch]
Antoni Pérez-Poch (Barcelona, 1969) és professor agregat a la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC), professor d’Informàtica a l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) i investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). És director del màster STEAM, un postgrau que s’imparteix a la Fundació Politècnica de Catalunya que ofereix formació per competències al professorat de la UPC. Els seus interessos de recerca són la formació i la qualitat de l’educació superior, la microgravetat i el processament d’imatges mèdiques. Té una àmplia experiència en projectes de disseny industrial i electrònica avançada. Ha publicat més d’una cinquantena articles en congressos nacionals i internacionals i revistes científiques revisades per parells, i una patent en enginyeria aeroespacial. És l’impulsor del concurs Barcelona ZeroG Challenge, que promou la recerca espacial entre els més joves. A Espai.Mèdia, Pérez-Poch explica com s’ha consolidat el concurs a escala internacional.
Com neix Barcelona ZeroG Challenge?
Després de fer un curs de pilot a l’Aeroclub Barcelona Sabadell fa una dècada, vam tenir la idea de fer concurs d’avionetes, sabíem que ja n’existien amb avions més grans. Així, vam fer proves amb una avioneta de les habituals amb què entrenen a l’escola de pilots de l’aeroclub, però no estan dissenyades per fer acrobàcies.
I com va van avançar?
Després vam fer proves amb una avioneta acrobàtica, hores de test fins a publicar resultats. Com a investigadors, vam veure que podria ser interessant per a la recerca. I així, es va signar un conveni entre la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’aeroclub. El concurs va copiar el programa de l’ESA, amb equips d’estudiants internacionals.
El concurs té lloc cada dos anys. Per què no és anual?
Els estudiants necessiten el seu temps per dissenyar i elaborar els seus projectes. Per això, des de l’organització creiem que dos anys és el temps més adient perquè els estudiants puguin treballar-ho millor.
Què es valora dels projectes que s’hi presenten?
Per una banda, tenim la sort que el jurat és independent i el formen experts de l’oficina d’educació de l’ESA, i ells han fet les seves valoracions. Primer, hi ha una fase de selecció eliminatòria en la qual mirem que l’experiment sigui factible. Un cop hem vist que es compleixen aquestes condicions, passem a la segona fase, on es valora en un 70% la qualitat científica de l’experiment i en un 30% altres consideracions com la possibilitat o els plans que han fet els estudiants de fer divulgació i quins valors transmet.
“Hem vist que la universitat (UPC) s’ha fet seu el concurs, i això ens dona una garantia”
Aquest any, s’hi ha presentat 16 propostes de 16 països diferents. Això vol dir que el concurs està molt consolidat i que internacionalment és molt conegut?
Sí, diria que comença a ser conegut. Localment ja ho és força, però internacionalment tenen molta tirada els concursos que fan l’ESA i la NASA. Que hàgim rebut 16 propostes i que una de les coses que valoràvem fos que els estudiants fossin de països diferents, considerem que l’èxit d’aquesta edició comença a ser una mica més consolidat del que ha estat fins ara.
El Vera Gravitas, guanyador del concurs d’enguany, està integrat per quatre estudiants de la Universitat d’Antioquia (Colòmbia). Què destacaries, de la proposta guanyadora d’aquest any?
Per una banda, científicament era original, perquè les estudiants han proposat estudiar un tema poc tractat. I ho han fet en un dispositiu força original i treballat, utilitzant el dispositiu d’impressió 3D. De l’altra, ens ha sorprès positivament la capacitat de difusió i divulgació de l’equip guanyador.
El fet que la proposta guanyadora estigui formada per cinc dones li dona un valor afegit?
Certament, sí. Per una banda, aquest equip és de cinc dones i el jurat ha valorat que estan transmetent uns valors determinats. Hi ha sectors on les dones estan infrarepresentades entre estudiants i catedràtiques, però això està millorant, i és molt bo que sigui així. Iniciatives com aquest projecte aporten el seu granet de sorra. Tot el que suposi incrementar la presència de la dona i d’estudiants de països emergents que puguin dedicar-se és molt positiu.
I també a impulsar vocacions científiques i referents femenines.
Des del punt de vista de la UPC, la universitat té un programa que treballa per tal que les dones tinguin referents i puguem veure més noies i dones en càrrecs i llocs propis de la mateixa universitat.
“Hi ha sectors on les dones estan infrarepresentades entre estudiants i catedràtiques”
L’equip guanyador és de Medellín, Colòmbia.
Sí, i com a curiositat, he de dir que Medellín està agermanada amb Barcelona, i això ha fet que l’ajuntament de la ciutat s’hi hagi implicat donant-hi suport i ajudes per a l‘estança de les noies participants. Fins al punt que aquest equip ha signat un conveni amb l’escola del Besòs amb la seva universitat d’origen, la Universitat d’Antioquia, pel qual podrà haver un intercanvi d’estudiants.
Quins són els reptes de la propera edició del Barcelona ZeroG Challenge?
Hem vist que la universitat s’ha fet seu el concurs, des d’un punt de vista institucional, i això ens dona una garantia. I esperem, per a properes edicions, poder repetir un nombre de projectes similar i, més endavant, comptar amb l’ajuda d’algun patrocinador. Volar té un cost, nosaltres hi estem donant l’oportunitat, i també una ajuda de 2.500 euros. Esperem poder-ho ampliar en properes edicions.
Un dels objectius és promoure la recerca espacial entre els més joves o fomentar les vocacions científiques dins d’aquest àmbit. Creus que cada vegada hi ha més vocació i més interès per estudiar.
Formar-se i acabar dedicant-se professionalment al sector de l’espai?
Sí, hi ha hagut un increment d’estudiants els darrers anys i tot plegat fa que hi hagi més projectes. Ara és l’època en què ha hagut més projectes aeroespacials i més empreses interessades. I respon a l’evolució dins del sector a Catalunya, moltes empreses s’hi ha implicat i ha crescut l’interès per part de les administracions. I tot això crea un caldo de cultiu que és positiu. Destinar diners a la investigació és una inversió, no pas una despesa.
S’enlaira el Vera Gravitas
