Imatge del Laboratori de l’Hidrogen inaugurat al Campus Diagonal-Besòs. Foto: Aina Martí/ACN
Una trentena d’investigadors de nou branques de l’enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) estudiaran com produir, comprimir, transportar i emmagatzemar hidrogen en un nou centre de recerca inaugurat divendres al Campus Diagonal-Besòs de Sant Adrià. Aquest Laboratori de l’Hidrogen també estarà obert a indústries que necessitin fer proves relacionades amb hidrogen per a “superar la travessia del desert” que hi ha entre desenvolupar una idea i la seva sortida al mercat. De fet, el laboratori ja té encàrrecs de sis empreses energètiques i automobilístiques. Aquesta infraestructura científica “capdavantera” farà servir hidrogen i electricitat generada al mateix edifici, on s’ha instal·lat una planta pilot de producció.
El laboratori té 12 estacions de prova i a la cambra ambiental per provar sistemes a condicions extremes, d’entre 70 graus i 20 sota zero, amb una potència màxima de fins a 100 kW. Aquesta cambra pot servir, per exemple, per a calcular a quina temperatura es congela un motor amb pila de combustible per a vehicles elèctrics o híbrids i quants cicles de congelació pot aguantar.
I és que la investigació per a la indústria de l’automoció serà una de les principals en aquest centre on també es farà recerca per a generar combustible zero emissions per a aeronaus i es desenvoluparan sistemes intel·ligents per a cremar hidrogen per la indústria del vidre, cimentera, siderúrgica i ceràmica. Alhora, també hi haurà recerca per substituir l’hidrogen ‘gris’, és a dir, fabricat amb gas natural, en la producció d’amoníac i també com a fertilitzant. El laboratori ja té encàrrecs de sis empreses energètiques i automobilístiques.
Reduir el consum d’aigua i el preu
El centre té la seva pròpia microxarxa per optimitzar el consum i la producció d’hidrogen i electricitat. Precisament, un dels reptes als quals s’enfronta aquest vector energètic és reduir el consum d’aigua que es necessita per produir-se –que actualment és d’entre 9 i 15 litres per kilogram– i per reduir el cost per fabricar-lo que ara és de 6 euros el quilo. L’objectiu dels investigadors és fer servir aigua generada o marina i no potable i rebaixar el preu de producció a uns dos euros el quilogram.
“La producció ha de ser eficient i ara mateix l’hidrogen verd és car si es compara amb el gris, generat amb gas natural, que val un euro al quilo”, ha dit Lluís Soler, subdirector del centre.
Un dels aspectes atractius per les empreses és que aquest “laboratori viu” recopilarà dades constantment que ajudaran a “comprovar que la instal·lació d’hidrogen verd és factible a plantes industrials”, ha detallat Lluís Soler, subdirector del centre.
La universitat ha reivindicat que l’hidrogen renovable és “el complement ideal a l’electricitat” per deixar de dependre dels combustibles fòssils. Especialment per la descarbonització de la indústria i del transport, que són els sectors que més emissions emeten a l’atmosfera a Catalunya, en particular a la demarcació de Barcelona que supera per sis les que s’emeten a Lleida.
Impuls a les renovables
Jordi Llorca, vicerector de recerca de la UPC, afirma que l’hidrogen és “un vector energètic, no una font d’energia i per a produir-ho necessitem energies renovables”. “L’hidrogen verd només té sentit si posem renovables, si no no tindrem la capacitat de produir l’hidrogen que necessitem”, afegeix, abans de reiterar que per avançar cap a la transició energètica són clau instal·lacions com aquesta planta pilot.
En total, la universitat ha rebut 1,1 milions d’euros de subvenció per a tirar endavant la planta. El projecte forma part del Centre Específic de Recerca de l’Hidrogen (CER-H2) creat fa dos anys per la universitat que ha obtingut 5,08 milions d’euros de finançament per a projectes directament relacionats amb l’hidrogen en l’última dècada.
Justícia històrica al Besòs
La inauguració de divendres va comptar amb la presència del president del Govern, Pere Aragonès, que va destacar “l’aposta fonamental” que està fent la Generalitat per l’hidrogen per reindustrialitzar el país, en un moment en què Europa s’enfronta a una crisi per l’alt preu del gas. “L’hidrogen serà el complement per emmagatzemar energia perquè amb la fotovoltaica i l’eòlica no hi ha una producció constant com passa amb les nuclears”, va afirmar Aragonès, tot recordant que Catalunya serà un punt de pas del gasoducte d’hidrogen H2Med, una infraestructura “fonamental perquè Europa avanci cap a la sobirania energètica”.
Aragonès va afegir que ara el que cal és fonamentar la transferència del coneixement de centres com “aquesta infraestructura puntera i de referència” cap a les indústries per generar noves oportunitats i “augmentar la productivitat”.
Per la seva banda, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni va demanar aprofitar les oportunitats i fer de Catalunya un “centre estratègic” per a l’hidrogen verd. Alhora, va reivindicar que la inauguració d’un nou centre de recerca al campus és “resultat d’una aposta històrica” dels ajuntaments i del Govern per transformar els barris del Besòs.
L’alcaldessa de Sant Adrià del Besòs, Filo Cañete, va coincidir a dir que la “història comença a fer justícia” amb la zona, “castigada pels processos continuïs de combustió”. “On existia deixalla, trobem coneixement, on va existir abocament descontrolat trobem recerca”, va concloure Cañete.
