Innovació en la detecció del càncer de mama: neix 'MARIA', un dispositiu portàtil, flexible i sense radiació

Un equip de científics vinculat al projecte VEITEC està desenvolupant MARIA, un prototip mèdic pioner dissenyat per transformar radicalment la detecció precoç del càncer de mama. Aquesta recerca capdavantera està integrada pels investigadors i investigadores Ángeles Carmona, Andrés M. Encinas, María José Jiménez, Enric Monsó i Inti Toalombo, del grup d'investigació d’Anàlisi Matricial i Teoria del Potencial Discret (MAPTHE) de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), juntament amb Álvaro Samperio, del Departament de Matemàtiques de la CUNEF Universidad. El dispositiu electrònic es presenta com un complement a les mamografies tradicionals, no invasiu, destacant per ser totalment lliure de radiació i fàcilment accessible.

Matemàtiques aplicades a la salut

L'origen del projecte neix de la recerca en matemàtiques. Els científics han aconseguit resoldre l'anomenat "problema invers de les conductivitats", un desafiament numèric que històricament és considerat un repte numèric especialment complex i inestable, ja que qualsevol petit soroll o moviment en la mesura alterava per complet els resultats. És un dels motius pels quals actualment no hi ha aparells similars comercialitzats al mercat.

Gràcies a un nou algorisme matemàtic desenvolupat recentment per l'equip, s'ha aconseguit estabilitzar el problema per obtenir imatges tomogràfiques fiables. El principi científic darrere del dispositiu és clar: els tumors necessiten sang per créixer i, en estar més vascularitzats, la seva conductivitat elèctrica és notablement més alta que la del teixit sa. Tal i com explica Ángeles Carmona, mitjançant la fixació de potencials elèctrics i la lectura de corrents des de l'exterior, el sistema és capaç d'identificar on hi ha una anomalia per l’augment de conductivitat.

Un dispositiu vestible i per a totes les edats

A diferència de les mamografies actuals, que a més resulten incòmodes i agressives per la compressió del pit, el prototip en el que s’està treballant, que han denominat MARIA, està pensat per ser un dispositiu altament portable i amb el potencial de poder-se fabricar massivament, el que reduiria els costos en el triatge.

Funciona amb elèctrodes  que s'adapten de forma òptima a qualsevol forma de pit i per aconseguir-ho estan treballant amb electrònica flexible, per a què faci un bon contacte amb la pell. Inti Toalombo indica que el projecte ja compta amb una sol·licitud de patent per construir una membrana de teixit flexible i vestible (wearable). L'absència total de radiació obre la porta a un ventall de possibilitats preventives fins ara inviables:

• Ús en col·lectius de risc exclosos: Es podria utilitzar de manera segura en dones embarassades o en joves a partir dels 15 anys, edats on la mamografia està totalment contraindicada per l'acumulació de radiació.
• Detecció en l'atenció primària: La intenció de l'equip és que MARIA pugui ser utilitzat directament pel metge de capçalera. El professional col·locaria la membrana a la pacient i, a través d'una pantalla d'ordinador, visualitzaria una imatge tomogràfica a l'instant. Si s'hi detecta una anomalia, es derivaria directament a l'especialista.
  "Això es podria fer cada dia si es volgués, perquè només s'aplica un petit corrent elèctric i innocu. Serviria com un pas previ i preventiu d'anàlisi exhaustiva", afegeix Toalombo.

Fase preclínica i el repte del finançament

Actualment, el projecte es troba en plena fase preclínica. Els investigadors ja han validat els algorismes i l'electrònica en phantoms de laboratori (pits de gel d'agar i sal que simulen la densitat i conductivitat del teixit mamari). Els passos immediats impliquen realitzar proves ex vivo (amb teixits animals morts) i posteriors assajos en viu amb animals, en col·laboració amb l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol.

El projecte s’ha presentat amb èxit a Science for industry (S4i), a Madrid, i a l'EIT CONFERENCE 2026, a Sheffield (Regne Unit).

Tot i les bones perspectives tècniques, el projecte s'enfronta a un repte important de continuïtat i finançament,  tot i que s’ha comptat amb dos ajuts de l’Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Amb el finançament suficient, l'equip calcula que el dispositiu podria superar totes les estrictes normatives i regulacions mèdiques per desenvolupar el dispositiu mèdic i iniciar les primeres fases de validació amb pacients en un termini aproximat de dos o tres anys. A més, es podria treballar per desenvolupar-lo per a altres aplicacions mèdiques, com ara la detecció de problemes mèdics en neonats.