Diana Barneo: una nova veu per a l'estudiantat de l'EEBE

Diana Alessandra Barneo Kamneva, estudianta del grau en Enginyeria Química, és la nova delegada d'estudiantat de l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) des del curs 2024-2025, substituint a Oriol Roda, ja graduat. Amb una experiència de tres anys en òrgans de representació, Diana assumeix aquest càrrec amb l'objectiu de garantir que la veu de l'estudiantat sigui escoltada i de defensar els seus drets. I ens explica en aquesta entrevista la seva trajectòria, els seus objectius i els principals reptes que afronta.

Què et va portar a presentar-te com a delegada d'estudiants?
Jo primer vaig entrar en un òrgan de Govern al primer curs. Em va motivar principalment la meva classe, ja que trobàvem que hi havia algunes coses que volíem canviar, però no teníem suficient suport o informació per arribar a certes solucions, i va sortir l’opció de presentar-se al claustre.
Vaig  agafar-ho com una oportunitat per tenir una certa veu i representar la meva classe. Un cop vaig entrar al claustre i a la junta, vaig conèixer el que era la delegació aquí a l'EEBE. Després vaig presentar la meva candidatura com a delegada per seguir en aquesta línia i poder portar millores i vaig sortir escollida.

Quina és l'estructura de la delegació?
La delegació s'estructura amb els diferents representants. Tenim representants al claustre, a la junta, els delegats de cada carrera i després les persones que formen part d'alguna comissió.
Entre totes aquestes persones es conforma la delegació i dins de la delegació s’escull qui serà el delegat entre els seus membres. 

Quina és la feina a realitzar com a delegada d'estudiants?
El delegat o delegada d'estudiants té la màxima representació dins de la delegació. La seva tasca és organitzar i coordinar la direcció, cap a on anem com a delegació, cap a quins projectes ens enfoquem, què volem millorar, marcar la línia d'acció i garantir també la unió entre tots els seus membres i a la mateixa vegada la unió amb els estudiants que representem. 

Quins són els teus objectius com a delegada?
Principalment és aconseguir que certes polítiques universitàries pels estudiants s’aconsegueixin a la fi. Altres objectius són garantir que la veu dels estudiants sigui escoltada i fer de transmissor entre l'estudiantat i la direcció o altres òrgans de govern. També vull vetllar perquè hi hagi una cohesió universitària, un esperit d'unió entre els estudiants, perquè se sentin part d'alguna cosa més gran que només venir a estudiar.

Quins són per a tu els reptes més importants que afronta l'escola?
El principal a nivell acadèmic són les reavaluacions, ja que som de les poques universitats del país on no estan garantides en totes les assignatures. És el més difícil d'aconseguir, però seguim defensant-ho al màxim. Com a pas intermedi, hem aconseguit modificar les guies docents de moltes assignatures per tenir una avaluació més justa. Paral·lelament, també estem abordant les queixes sobre els preus a la cafeteria i la necessitat d'una millor integració de l'EEBE amb el campus central de la UPC a Barcelona.

Què creus que pots aportar com a delegada?
Aportaria la meva experiència perquè porto ja tres anys en òrgans de representació. Ja conec molt bé quines són les excuses que ens poden posar o els problemes o contraarguments que ens donen. Tinc aquesta informació, la tinc molt clara, sé molt bé com s'estructura, cap a on podem tirar, quina porta hem de tocar.
També diria que a nivell personal, soc una persona molt decidida i soc activista quan crec que una cosa és molt important.
Mai perdo l'esperança de poder aconseguir-ho i també crec que tinc una certa capacitat per unir la gent i guiar-los. Perquè a vegades, quan cada persona va pel seu costat, no és tan fàcil que quan tots estem units i tenim molt clar el que volem.

Quin tipus de demandes us arriben per part dels estudiants?
Normalment són queixes generals, com pot ser que no hi ha aparcament o que els preus de la cafeteria són molt cars, i demanen si podem fer alguna cosa. I per una altra part, són queixes concretes. Per exemple, que en un examen els han tallat temps, o sigui, no han tingut tot el temps que haurien d'haver tingut. També si tenen algun problema amb algun professor els hi donem suport.
Nosaltres totes aquestes queixes o problemes que l'estudiantat es pot trobar en el seu dia a dia també les tramitem i els intentem donar una solució. 

Què demanaries als estudiants, tant perquè participin com perquè tinguin la delegació com a referent?
Jo demanaria, principalment als estudiants, que prenguin consciència. Perquè primer, per tenir certa simpatia amb la delegació o amb el que representem, crec que haurien de prendre consciència de qui són i de l'espai que ocupen a la universitat. Els estudiants són una part molt important de la universitat i sembla que no es perceben així. Cal prendre consciència de l'espai que ocupen i dels drets que podrien tenir o haurien de tenir i defensar-los. És el mínim.

No demanaria a cada estudiant que dediqués molt temps a la delegació si no és el que principalment li motiva. Però com a mínim d'informar-se, conscienciar-se, i sembla una cosa molt simple, però qualsevol cosa política reivindicativa comença des del punt d'adonar-se com a individu dins d'un cert marc, en aquest cas la universitat, de quin és l'espai que ocupo. Quan un estudiant pren consciència d'això, ja podria passar el segon pas, involucrar-se o voler tenir més informació sobre com podria millorar la seva situació.
Perquè hi ha moltes persones que sí que els hi sembla malament no tenir examen de recuperació, però ho accepten com un dictamen, quan no hauria de ser així.
Hi ha una frase que m'agrada molt que diu “la universitat sense estudiants seria només un centre de recerca”.
Jo puc entendre que moltes vegades els estudiants no s'involucren perquè pensen que no poden canviar res, però és un peix que es mossega la cua, si tothom té aquesta mentalitat res es pot canviar. Ens hem d'involucrar, si mai ningú s'involucra mai res canviarà.
Per nosaltres és molt important tenir el suport dels estudiants perquè nosaltres no fem polítiques a part, sinó que som la seva veu. Si no tenim un suport actiu dels estudiants, no té cap sentit la nostra tasca de representació.